Ens apropa a la vida de Maria Antònia Llorens Viladomat (Seu d’Urgell, 1940 – Vilassar de Mar, 2022), la qual, durant quaranta-cinc anys, va exercir de llevadora a Vilassar de Mar i a tot el Maresme; sovint també a Barcelona. En aquesta conversa íntima, hi trobem la història de mig segle d’una professió singular: des dels primers parts naturals i domiciliaris que ella afrontava amb solitud i respecte, fins a la més recent medicalització del part; des de l’atàvica estigmatització de l’embaràs fins als programes d’atenció global a la dona.

El projecte

Fou la Maria Antònia qui s’apropà un dia a Índex Edita i ens va demanar si voldríem escriure un llibre en què recollíssim les anècdotes de tota un vida de llevadora. Jo no sabia res de llevadores, però res de res, ni tampoc coneixia la Maria Antònia. Vam quedar un dia per conversar i després ja decidiríem si ens hi posàvem o no.

Em vaig trobar una dona que ratllava la vuitantena, amb un esperit despert i una memòria vívida. Quan recordava anècdotes, les tenia a tocar. Quan descrivia l’olor d’un nadó acabat de néixer, l’estava olorant. Quan parlava del plor d’una mare en rebre el fill, els ulls li espurnejaven. Quan relatava el trajecte en cotxe muntanya de Cabrils amunt amb un desconegut a qui se suposava que li estava parint la dona, no et quedava més remei que acompanyar-la en el riure. I quan es lamentava de coses tan quotidianes com pot ser la dificultat de vestir un mort encara calent, un calfred prou desagradable et recorria l’espinada.

Diria que ens vam saltar el pas de la decisió, directament ens vam posar a fer feina. Vam estar molts mesos treballant, ella més que jo: va capgirar arxivadors i calaixos, va fer sortir fitxes, retalls de diaris, diplomes, recordatoris, cartes, fotografies i molta, molta, vida de llevadora barrejada —del tot indissociable— amb la seva vida privada.

De tot allò en va sortir Vida d’una llevadora. Maria Antònia Llorens Viladomat.