El Florenci Recasens s’instal·la a viure a Vilassar de Mar per desig de la Maria Teresa; si fos per ell, no s’hauria mogut de la Bonanova del seu cor, allò sí que és viure, allò sí que és classe i saber estar. Però els desitjos de la Maria Teresa per a ell són dogma, i així és com el Florenci es converteix —a desgrat i rondinant— en nouvingut al bell mig del casc antic d’aquest poble de mar sense port.

Des del finestral del seu despatx que li fa de talaia sobre el carrer d’en Roig, el Florenci s’haurà de fer passar l’avorriment, i no passeu pena que se’n sortirà, encara que sigui a força d’espiar les anades i vingudes de les atrotinades àvies del carrer.

Remarca

Aquestes àvies senzilles, amables i cruixides que somriuen carregades d’anys i de vida…  quines històries fosques amaguen en el rerefons ocult de la seva memòria?