Recull els cent anys d’història de la Cooperativa Agrícola de Vilassar de Mar des de la seva fundació, el gener del 1918, per part d’una colla de petits pagesos que es van unir amb l’esperit de fer front als comerciants i majoristes que dominaven el mercat. A més de passar els enrenous propis de l’activitat, l’Agrícola va haver d’adaptar-se als canvis polítics i socials que li va tocar viure amb l’esclat de la Guerra Civil i la llarga dictadura que la va seguir, i un cop superats aquests temps complicats va haver de fer un llarg recorregut legal i burocràtic fins a tornar al que fou el seu esperit originari: ser una cooperativa de dret privat enterament dirigida pels associats i que treballa al servei del conjunt dels seus membres.

El projecte

L’elaboració d’aquest llibre és la història d’una gosadia que hauria pogut acabar en desastre i que va tenir un final feliç, i és que des de l’editorial Índex Edita ens vam embarcar en aquest projecte sense haver fet mai res semblant.

S’havien de complir els cent anys d’una institució cabdal en el passat i el present de Vilassar de Mar, localitat referent en el món de les plantes i de les flors. Des de la Cooperativa Agrícola, van contactar amb nosaltres per si sabíem qui els podia fer un llibre commemoratiu del centenari. La Pepi Bruguera i jo ens vam mirar i amb tota naturalitat vam dir: «nosaltres!».

Jo m’havia d’encarregar de l’escriptura. Casualment vaig coincidir en una exposició amb Jordi Pomés, autor de Les «Mataró’s potatoes» i el cooperativisme agrari al Maresme (1903-1939), i parlant de la feina que tenia entre mans em va dir: «Vaig fer un llibre similar per a un sindicat agrícola, i un cop el vaig tenir fet els va semblar que era massa acadèmic, que els era aliè. Sobretot, parla amb ells, que sigui el seu llibre».

Per construir aquest relat vaig conversar llargament amb una vintena de pagesos i pageses, de totes les edats i condicions; vaig passejar per feixes, hivernacles i magatzems; vaig remenar muntanyes de documents (escriptures, actes, memòries, fulletons, diaris, fotografies…) que vaig triar i compartir amb ells per conèixer com havíem d’interpretar tota aquella informació.

El resultat final és un relat fet per ells i per a ells, que conté molta veritat i molta profunditat. No va ser fàcil, però sí enormement satisfactori.