Aquestes àvies senzilles, amables, cruixides, que et somriuen carregades d’anys i de vida… quines històries fosques amaguen en el rerefons ocult de la seva memòria?

I encara més…

El Florenci Recasens s’instal·la a viure a Vilassar de Mar per desig de la Maria Teresa; si per ell fos, no s’hauria mogut de la Bonanova del seu cor, allò sí que és viure, allò sí que és classe i saber estar. Però els desitjos de la Maria Teresa per a ell son dogma, i així és com el Florenci es converteix —a desgrat i rondinant— en nouvingut al bell mig del casc antic d’aquest poble de mar sense port.

Des del finestral del seu despatx que li fa de talaia sobre el carrer d’en Roig, el Florenci s’haurà de fer passar l’avorriment, i no passeu pena que se’n sortirà, encara que sigui a força d’espiar les anades i vingudes de les atrotinades àvies del carrer.

***

Pixapins, escuracassoles, escarbatons… On queden els estiuejants d’abans: senyors discrets, cultes i educats? Què ha fet el Maresme per merèixer aquesta creu?

Què tenen les àvies que de tan dolces i cara bonasses hom diria que no han trencat mai cap plat? Què amaguen els finestrals quan les cortines cauen?

I per què tot el que es pot embolicar… al final s’embolica?