Després d’uns mesos fent el ronso, ja van sent hora de presentar oficialment aquesta nova casa que m’acull —annalleonart.com— i també el projecte d’edició que vaig començar com qui no vol la cosa i que ara m’ocupa en cos i ànima.
Sota el genèric d’aquests Serveis Editorials, la meva labor se centra en l’escriptura, en el valor del text com a eina de comunicació, de connectar persones i compartir missatges. Qualsevol text, sigui del caràcter i de la llargada que sigui, ha de ser un artefacte que funcioni. Per això ha de tenir una estructura que el suporti, ha de ser àgil i net, ha d’estar en consonància amb allò que vol expressar i ha de procurar que digui exactament allò que l’autor vol que digui.
El fet és que gaudeixo batallant junt amb els autors en aquesta labor tan concreta i alhora tan estranya que no acabo de trobar un nom que la classifiqui (ara podríem dir allò de “A cal ferrer, ganivet de fusta”…), em defineixo entre editora i escriptora per encàrrec, passant per tots els graus entre una cosa i l’altra. Si en voleu més detalls, us convido a passejar per aquesta nova versió d’annalleonart.com.
I com sempre que s’estrena casa, els amics m’han fet obsequis. Com l’Enric Satué, que m’ha regalat aquest logo tan xulo, discret i seriós, d’un blau brut perquè «la literatura més aviat és blava»; com la Maria Mercè Riu Codinach, que m’ha corregit els textos en català (els de la web, que no aquests del blog, que surten tal com ragen i de les errades dels quals ella no n’és responsable), com el Toni Vilches, que és un gran professional de la fotografia mentre que jo soc una maldestra amateur del posat i l’Anna-Maria Rönsch, de Rookman, qui sempre pacient es va entestar a fer-me una web en què jo em sentís a gust, i ho ha aconseguit: annalleonart.com és casa meva, i des d’ara també és casa vostra.
Sigueu, doncs, benvinguts a casa vostra!
Moltes felicitats i molts èxits.
Les cases noves fan una olor especial, molt semblant als llibres nous.