I premi de prosa de ficció en català dels Jocs Florals de Santa Anna de Mataró
Abril 1984

Absències

Ulls negres, profunds, llargues pestanyes fosques; mirada càndida, quasi infantil. Quinze anys d’anhels, de fades i princeses. Rodejada de rosa i ocre, perfum de poncelles; desconeixes el negre, la mort; les llàgrimes, la tristor i el desconsol. Sempre voltada de la més acollidora i guarnida materialitat. Ni un mal somni, cap fantasma en el cervell, cap temença en el cor; solament prínceps de corser blanc i nans compassius. Però no, Princesa, el món no és un palau, ni la vida un mar de sirenes sembrat de coral·lines, i a tu t’ha arribat l’hora de descobrir-ho. Allà fora, darrera les teves muralles s’està ponent el sol, i molts encara no s’han adonat que avui també ha sortit, ofegats dessota munts de fracassos, penes i neguits. Mira, allí, mira qui entra! No tinguis por, ja sé que no és alt i rossenc, tampoc vesteix de sedes, ni duu corona d’or i brillants; però és un príncep de debò, i ell et donarà a conèixer, a sentir i a viure, un món de realitats, ple de penúries, fams i maldats, però assolellat de dies i cobert d’estels les nits. No t’amaguis, i segueix-lo, no perdis el temps, no et cal equipatge. Oblida’t de joguines tristes, de granotes embruixades. Deslliga’t d’aquestes cadenes daurades que t’esclavitzen i ves-te’n amb ell, corre!, ja se’n va! Mira les teves nines per darrera vegada, els seus ulls de cristall turquí no et ploraran, la fredor de les seves mans no et confortarà. Deixa-les i corre, corre vers aquell món de plors i somriures, i sentiràs florir la poncella del teu cor.